L’aeroarm

El primer disseny tècnic que vaig realitzar de l’aeroarm data de l’any 1985. Per tant, podríem dir-ne que és feina de tota una vida. Penso, doncs, que és el treball específic més important que mai havia realitzat. I ho és, no perquè el braç sigui tangencial, ni perquè utilitzi un coixinet d’aire, sinó pel desafiament que hi vaig acceptar respecte la reproducció de discs analògics. Considero que és una innovació tant el seu disseny com la seva arquitectura. Tot això no és tant sols un “producte”. L’aeroarm funciona com un reflex del procés de tallat tangencial, mitjançant el qual es fan tots els discs analògics. En creant una imatge de mirall del procés de producció, l’aeroarm tracta d’arribar a la manera de reproduir-la amb la mínima dificultat i la màxima fiabilitat possibles, i a més, amb elegància poètica. La nostra sensibilitat ens fa adonar-nos de la gran importància d’aquestes coses. L’aeroarm no està fet per als porucs. Ni és un aparell que una vegada ajustat puguis oblidar-te’n, ni va ser concebut com a “un producte”, ni com a una promesa propagandística. Ni li estalviarà temps ni facilitarà la seva vida, de fet pot tornar-li boig… Llavors, què és? L’aeroarm és un microscopi sònic, un instrument per a l’extracció de la informació emmagatzemada en els microsolcs de l’enregistrament analògic. I fa això sense manifestar la seva opinió, simplement “transcrivint l’escrit”, sense adulació, prejudici o desig. L’aeroarm és aproximadament 4,6 vegades més petit que un braç convencional. Això significa que els errors, tant en l’alineació de les càpsules com els inherents als propis discs, que normalment es fan inaudibles per la gran massa d’un braç convencional, a l’aeroarm s’hi multipliquen per un factor de 4,6. Per tant, l’ajust dels paràmetres ha de fer-se amb molta més cura del normal (el perdó mai hi serà a les instruccions de l’aeroarm) L’aeroarm no funcionarà en tant que no estigui perfectament horitzontal. Tampoc funcionarà si el subministrament d’aire està contaminat o és inadequat. I com a qualsevol instrument quirúrgic, per al qual la neteja és essencial, en el cas que estigui brut, òbviament ho posarà de manifest. Ha d’estar ajustat i ha de tractar-se amb especial coneixement, constant cura i exactitud. Tanmateix… És l’aparell analògic més ràpid que mai he trobat: al tenir una massa tan petita, reacciona amb una sorprenent rapidesa davant els passatges curts (transients) (4,6 vegades més ràpid del normal), i com té tan poca massa no emmagatzema energia que conseqüentment proporcionaria coloracions, confusions i retards. Sembla capaç de resoldre els més fins detalls i les més ràpides senyals. I així és en si mateix, sense imposar la seva signatura: no s’escolta cap rastre de mecanisme, únicament la reproducció del disc. És transparent, no té l’ambició ni el desig de “donar-se a conèixer”. No busca la glòria, ni té cap pretensió, ni s’amaga de res. Amb tota justícia, l’aeroarm, pot ser denominat com a “contador de les veritats” No busca més que això. Aquesta és la seva justificació.

Comparança de la geometria del braç: braç de 9” /braç de 12”/ aeroarm

Longitud efectiva: 235 mm / 310mm / 50mm
Angle compensatori de la càpsula: 24º / 18º / 0 º
Error tangencial: 18 mm / 13 mm / 0 mm
Massa flotant mitjana: 280 gr./ 320 gr. / 68 gr.
Massa efectiva: mitjana / mitjana-alta / baixa

L’aeroarm consisteix bàsicament en “un pont” —la part més important del xassís— i un “carret” flotant en el qual s’hi munta la càpsula. El “pont” es munta sobre el braç del giradiscs (record player) i és regulable en altura i en els paràmetres d’ajustament tangencial i azimut. El “pont” desmuntable aporta suficients facilitats per als ajustaments de la càpsula, l’error tangencial, l’angle compensatori i el pes de lectura. L’ aeroarm és un sistema que treballa a pressió baixa, amb un volum d’aire reduït i amb una suspensió aerostàtica d’alta precisió. Un cordó umbilical (tub proveïdor d’aire) aporta directament l’aire al “pont” flotant, i un cable Linz molt fi recull els senyals de la càpsula i els envia al preamplificador de fono. Normalment el cable Linz subministrat és de coure de gran puresa i lliure d’oxigen. En podem oferir també un de plata d’alta puresa amb connexions també de plata, amb un suplement de preu. El conjunt del cable utilitza cinc filaments que permeten realitzar la transmissió del senyal veritablement balancejat. Les connexions amb la càpsula es realitzen amb connectors xapats amb or, i la connexió amb el sistema d’àudio a través d’un connector de precisió Lemo de cinc vies fins a la pròpia caixa de connexió i des d’aquí, per cables d’àudio RCA estàndard o de tipus XLR, al preamplificador d’àudio, facilitant l’ús de més d’un cable del “carret” flotant/càpsula si calgués. Es necessita un compressor d’aire. Nosaltres no estem autoritzats a subministrar compressors, però hi podem recomanar els models adequats i com s’han d’instal•lar i han de funcionar. Tanmateix, podem subministrar tot el necessari per a la regulació, filtratge, monitoratge i els connectors necessaris per a permetre l’operació. L’aeroarm normalment requereix un subministrament d’aire d’aproximadament 0,5 litres per minut (0,018 cfm) a una pressió de 1,5 bar (22 psi). Recomanem un compressor capaç de lliurar el doble d’aquestes xifres per a disposar d’un bon marge d’aire comprimit de reserva (preferiblement amb un dipòsit de magatzematge de quatre litres), i que funcioni tan silenciosament com sigui possible. Així mateix recomanem que el compressor estigui situat en una habitació adjunta (mai a prop del lloc d’audició) i connectat a un branca diferent del corrent elèctric, si fos possible. Com l’aire comprimit, fins i tot a pressió i volum baixos, pot considerar-se perillós si s’utilitza incorrectament, l’aeroarm ha estat concebut per a protegir-se’n per si mateix contra una eventual sobrepressió a través del regulador de la pressió de sortida a menys de 2 Bar i, per a més seguretat, senzillament, amb la desconnexió automàtica del tub de l’aire, si la pressió supera les xifres previstes. La fixació del VTA (angle de la tracció vertical) és un tema molt important, atès que els errors del VTA són especialment greus per la curta dimensió del braç i perquè tots els discs no són de la mateixa gruixària . Per tant, l’altura hauria de ser diferent per a cada disc. Davant tal fet varem pensar que els instruments de nivell per ajustar l’altura són poc útils i pràctics. Com alternativa subministrem unes línies paral•leles sobre un mesurador transparent per a poder ajustar la càpsula visualment de forma senzilla, cada vegada que quedi mes baixa sobre el disc.

Encara que el conjunt carret/càpsula pot ser intercanviat amb força rapidesa, cada canvi requereix un reajustament minuciós del cordó umbilical i del cable de senyal per a no obstaculitzar el lliure moviment del transport, amb lo qual el plug and play (endollar i funcionar) no és viable. S’hi ha de posar prou de la nostra part si es volen optimitzar els resultats.

En un món ideal, l’aeroarm és un dispositiu gairebé perfecte i respon als principis bàsics de la teoria termodinàmica i les lleis de Newton: bé instal•lat, un grup mòbil surarà perfectament en un espai lliure, tret que una estranya força actuï sobre ell. Quan aquesta força és l’espiral conductora del microsolc d’un disc, tenim música. Quan aquesta força és la impedància (rigidesa) de la màniga de subministrament d’aire, tenim una font no desitjada d’error. Minimitzar l’error és la dificultat més important associada a l’aeroarm, ja que representa probablement el 80 % del seu comportament no tangencial. L’alineament de la màniga d’aire (cordó umbilical) és, per tant, fonamental per al seu bon funcionament i a això cal dedicar molta d’atenció. La rigidesa i l’orientació del cable de senyal aporta el 20 % restant del comportament no tangencial de la impedància mecànica. Subministrem un disc pla i llis (no tallat) amb la finalitat d’ajustar la màniga d’aire. És molt similar al procés requerit per a regular el mecanisme d’antirelliscada d’un braç convencional i pivotat: ajustar la tendència fins que el braç no sigui atret ni per la dreta ni per l’esquerra, sinó que quedi estable on es col•loqui. En un braç pivotat, això s’aconsegueix augmentant o disminuint la força de la tendència. A l’aeroarm s’aconsegueix mitjançant l’orientació curosa de la màniga de l’aire conjuntament amb l’anivellació del conjunt del giradiscs (utilitzant la gravetat com avantatge). Per tant no necessita un mecanisme d’ajust com un braç lineal (anti-skating) —la tendència al desplaçament no existeix—, no obstant això cal minimitzar la impedància mecànica del conducte de l’aire. La seva minimització ha de ser l’objectiu si es volen aconseguir resultats òptims. Encara que l’aeroarm realment suporta molt bé les guerxeses, la seva curta naturalesa dóna lloc a un error de l’angle de tracció vertical (VTA), molt més gran en la pràctica, i així, la lectura de les guerxeses no pot considerar-se la seva millor qualitat. Les guerxeses grans són “escoltades ” com als discs no concèntrics: pujades i caigudes de to. Atès que el “pontet” de l’aeroarm es manté en una posició fixa sobre la superfície del plat, el posar i treure discs requereix una cura un xic especial, encara que no és una qüestió massa important. En qualsevol cas l’eix del disc pot treure’s si es desitja, a la qual cosa hom s’habitua fàcilment. L’aeroarm va ser dissenyat originalment per a aplicacions d’arxiu d’informació —principalment per ajudar el copiat de discs de gran diàmetre que giren a velocitat alta, on les forces g tendeixen a “arrosegar” del braç pivotat sobre el disc—, no obstant això, la seva capacitat per a resoldre els detalls fins, així com la seva musicalitat, ha guanyat molts d’admiradors entre els audiòfils o amants de la música en general. Cada equip és lliurat en dos compartiments amb totes les eines i accessoris necessaris per a realitzar les operacions (exclòs el compressor), i s’hi envia en un paquet sòlid per a resistir el transport i suportar amb seguretat el magatzematge. L’aeroarm simplement obté més dels microsolcs del disc que qualsevol altre braç i ho fa amb tota naturalitat. S’escolten amb precisió les diferències entre la càpsules. Les diferències de premsat dels discs també són percebudes amb precisió. En resum, tot s’escolta amb claredat (incloent-hi coses que vostè no desitjaria escoltar: discs dolents, premsats mal fets, discs bruts, etc.) En última instància, l’aeroarm serveix per a tot això. L’aeroarm és un instrument de precisió, un bell objecte en si mateix, una escultura. Simon Yorke, juny del 2009.